he somiat despert
no tancar de cop les portes al present
despullar els errors
fer-ne files,
d’un en un, de dos en dos

de moment
em quedo amb tot el que dons
que no és poc
un somriure, un grapat de colors

dono pas,
a novembres, abrils i dimarts
a pluja matins i comiats
que jo mai,
mai deixaré de somiar
dono pas,
a novembres, abrils i dimarts

canvi de discurs
m’enfilo i trepo,
per les escales del meu futur, incert i cru
he deixat,
de veure-hi per un sol ull,
despertar,
de la meva amnesia,
d’aquest parany, aquest son profund