esperant em donis una senyal una altre oportunitat
a les fosques estirat sobre el llit escoltant cançons tristes

et puc deixar de trucar de seguir-te o esperar
amagar-me en el meu món col·leccionant tristeses

però avui, és massa aviat per deixar d’estimar-te
però avui, em tens clavat m’allunyo per oblidar-te

caminant, per l’illa del fracàs, on s’apilen els desenganys com rellotges de sorra. despullats, al mig de l’oceà si no et tinc no puc respirar et necessito i m’ofego

necessito mentides que em quedin bé, fer veure que no passa res obrir una ampolla de soledat i brindar amb les meves penes

i no em diguis que no em vols fer mal, que no t’enyori que no es real
que tot això ho fas per mi que em tens “com un amic per sempre”