des del meu racó de vida m’ho miro,
sense fer soroll, callat sense dir res

trec la pols a la memòria i m’excuso,
amb aquell nen petit que no vol fer-se gran

hi ha dies constipats, hi ha dies ensopits,
però saben que hi ets tu, tot té un altre sentit

sóc afortunat, però ho diré fluixet,
no espanti la sort que viatja a prop meu

seguir al teu costat, deixar-me mimar,
no deixis de fer-ho em tens mal acostumat

des del meu calaix de vidre m’esforço,
en demanar temps mort i emborratxar-me del que em dons

declarar la guerra als nostres problemes,
amagant-nos els dos, abraçadets sota els llençols