he jurat,
he jurat no fer-te més cançons
quan veig el que jo,
t´he donat i he perdut la il.lusió

t´escriuré,
t´escriuré però no em queda bé
tot i això he jurat
que no ho tornaré a fer

m´estorba el silenci
es fa etern esperar
i m´encaro a la por
de tenir-te al davant

no tinc, rés més a dir
és trist el meu estil
no és un adeu, és fins aviat
perdona per ser tan cobard
la vida em pot

tu com jo
jo com tu buscant explicacions
resignats,
a poder barrejar els nostres móns

et diré,
que em sento millor si no et veig
aquest joc,
aquest joc no ens està fent bé

em fa nosa estimar-te,
però no ho puc evitar
em desfaig
des del dia que ens vam creuar