LA FONT DE VILAFANT és un vers d`Agustí Bernaus que es va popularitzar moltíssim gràcies a l`espai "Versos diversos" D`el Matí de Catalunya Ràdio.Aquesta poesia ha sigut musicalitzada i interpretada per Celdoni Fonoll.

"A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.

El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.

I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua aquella no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,

A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.
El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.
I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua aquella no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt.

A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l`estan fent
o, pel contrari, la desfan.”