La propietat privada és un robatori és el crit
dels desheretats. Per a mi és un atracament a
mà armada perpetrat per les lleis del capital.
Diuen que és molt lícid apoderar-se de la nostra
Força de treball, ets tu qui fa els productes, i
per això tu cobres un sou que no t´arribarà per
comprar aquests productes, i anem estirant de
la carreta com bous.

Pau entre pobles,
guerra entre classes.

Per robar-te la teva cara t´apunten per raons
de seguretat, però ells no es tapen amb
mitges: paguen a uns altres que ho fan
uniformats. Sense privilegis no hi ha delicte, la
prova la tens a la realitat: les presons plenes
de tota mena de marginades i de marginats
que no gaudeixen dels avantatges ni privilegis
que produeix el capital.

Pau entre pobles,
guerra entre classes.

Senyor jutge, vostè compraria l´atracament a
un banc amb la fundació d´un banc?
El primer es supervivència i el segon
aferrament de poder.
Imagina un món que sigui lliure: on tot sigui de
tothom, on s´acabin les exclusives, on la dona
agafi el seu lloc, on es respectin les races i les
cultures, on el sexe no sigui sols reproducció,
on al sud no es morin de fam mentre al nord
s´afarten de caviar, on els diners no es mengin
la natura i que es respecti l´equilibri natural.
I si avui pors imaginar-ho.

Demà ho farem realitat!!!!!