I avui que puc fer una cançó,recordo quan vas arribar,amb el misteri dels senzills,els ulls inquiets,el cos altiu...i amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords amb cada nota del teu nom,Laura...
M´és tan difícil recordar quants escenaris han sentit la nostra angoixa per l´avui,la nostra joia pel demà...i a casa en mig de tants companys,d´un trist exili mar enllà mai no ha mancat el teu alè,Laura...
I si l´atzar et porta lluny,que els deus et guardin el camí;que t´acompnyin els ocells,que t´acaronin els estels...i en un racó d´aquesta veu,mentre la pugui fer sentir i haurà amagat sempre el teu so,Laura...