SOL RE
Un soldat que anava a la guerra
Mim DO SOL
tot joiós cantant,
RE
va trobar una pobra donzella
Mim DO SOL
que estava plorant.
Lam Mim LA Mim
“Què us amoïna, gentil minyona?
Lam Mim SI7 Mim
rovellareu el cor plorant”


El soldat deixà la donzella
vora el camí ral,
i amb un dubte sobre l’esquena
encetà un nou cant,
però la tonada no li sortia
sentia una cremor a les mans.


SOL
Aixecà la vista enlaire
RE
vers el sol ponent,
Mim
poc a poc les bromes roges
Sim
portades pel vent,
Lam Mim
es tornaven rams de roses
SOL RE Mim
de color vermell
Lam Mim
que posava la donzella
SOL RE Mim
dintre d’un farcell.


Una aurora de metralla
li va trencar el son,
es tornà vermella la pedra,
la vall i l’horitzó,
Roges bromes que el vent s’emport
vermella la suor del front.


Al capvespre va ensopegar-lo
vora el camí ral,
abatut damunt de la pedra
encetà un nou cant,
però la tonada no li sortia
sentia una fredor a les mans.


Aixecà la vista enlaire
vers el sol ponent,
poc a poc les bromes roges
portades pel vent,
gotejaven rius de sang
sobre els innocents.