Pels carrers de l´experiència
em trobava foraster
d´una nafra per herència
com metralla de morter.

El vell em parlà amb urgència
perquè no acabés amb ell
el desig de resistència
després d´una guerra cruel.

Companys que ja no estan
però sempre estaran,
records que només fan
una ferida al front
amb llàgrimes de sang.

Alguns notaren l´absència
però no digueren res
i callaren la violència
que els havia fet silents.

Traïdors per la prudència,
- democràcia..., francament?-
feren una reverència
i callaren novament.

Silencis que fan mal
i oblits que van matant
no podran esquivar
l´embat del seu esguard
l´orgull d´haver lluitat.

Mentre qui escriga la història
siga només el poder
alçarem en la memòria
barricades de paper.

Companys que ja no estan
però sempre estaran
no podran esquivar
l´embat del seu esguard
amb llàgrimes de sang.
No podran esquivar
l´embat del seu esguard.