Malalties per mancança d´aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.

Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d´amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me´n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè

content enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content vull retrobar-me amb la meva gent
i veure´ls iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces plenes de records que amb el temps s´esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure´m l´enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè

Content enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content vull retrobar-me amb la meva gent
i veure´ls iguals però diferents.