Si la sort poc t´acompanya
i el eu cap s´omple de por,
si el que toques tot s´espatlla
com el glaç aprop del foc.

Si els teus dies se t´allarguen
com un núvol gris i fosc.
Si també, com jo, et preguntes:
qui t´obrirà el cor?

No sé dir res si tu em mires;
és estrany i alhora absurd.
Potser el temps, si no m´oblides,
ens durà a algun lloc perdut.

Vuill saber de tu i somiar-te,
doncs per mi ja no ets un joc.
Massa tard ja per trobar-te
tan sols queda una cançó.

"No hi ha preguntes ara
agafa´m de la mà.
Junts, sols, podem escriure
i esborrar el passat.

No tinguis por i apropa´t,
tot pot ser veritat.
Però no esperis promeses,
foc, ni princeps blaus.

Canvio sovint de mida,
i només jo ara m´entenc.
Tombaré i tot se m´oblida
caminant contra corrent.

Mai tinc prou ni puc estr-me
sense dir res ni un minut.
Els meus dies se m´acaben
no me´ls tornarà ningú!

A un full en blanc, he escrit qui sóc,
i he recordat, com han fet molts.
He estat jugant, ni molt, ni poc.
Obrint les mans... quan vens no hi soc!

(X.Olivares)