La llum que baixa i es mostra a través
d´una esquerda d´un núvol espès.
Es fa poc a poc la mirada al passat
que algun dia va ser castigat.


Sempre he viscut
pensant en què era millor.
Jo sóc tan fràgil
que em persegueix el dolor.
Creia que jo no tenia res
ni ningú amb qui poder seguir...


On hi ha l´amor junts veurem
com els sentiments viuran, no moriran.
Els agafa, faig més bé em contento en voltar
portant-te cap un cel nou.


Visc esperant, somiant
que un dia l´Univers esclati entre flames.
No estaràs sol, no busquis,
dins d´un bosc infinit.
Abraça el vent,
ell et durà cap a un món nou.