Lam Mi Lam
En el segle dinou
Do Fa Do
amb el nom de Joan Serra
Do Fa Mi7
es coneix un bandoler
Lam Mi Lam
per tothom en Lapera.

Li agradava la sang
i el xipré encara recorda
tots aquells que allí han pregat:
pietat, pietat.
Lam Mi Lam
No em mateu,
Do Fa Do Mi
que tinc dos fills i una esposa,
Lam
us daré tot mon diner,
Rem Fa Mi7
però no em claveu eixa daga.
Lam Mi Lam
No em mateu,
Do Fa Do
us deman-ho per me mare,
Do Fa Do
Reseu l´últim crec en Déu,
Lam Mi Lam
Pietat, pietat
Però en Joan Serra,
avui no ha tingut més sort,
els soldats l´han près ben fort
i ara jeu entre barrots.
Però quan clareja la nit,
i amb la forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és la última pregària.
Quan jo sigui ben mort,
i penjat de l´alta forca,
i defalleixi mon cor,
i m´aneu a posar a la fossa.
Lam Mi Lam
Que algú resi una pregària,
Do Fa Do
davant la verge del Carme
Fa Mi
i que dos ciris tinguin flama,....
Rem Lam Mi Do, Lam Mi Do
ningú ho va fer.