Amb l´esclop d´un pescador
m´he fet una barca xica.
D´un llàpis el pal major
i la vela més bonica
d´un retall de mocador.

Els rems els he fet tallar
dels boixets d´una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.

Amb l´ala d´un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.

La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
a on només hi ha xanquet.

La meva barca és així
petita com una engruna
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il.luminant-li el camí.

I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa
vela inflada i remant fort
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.

Tothom dirà: Déu n´hi do!
tanta pesca no s´explica!
tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l´esclop d´un pescador.