Mira’m que estic sol acabo de deixar els amics DO, la
els nois i les noies m’han dit adéu i fins demà. FA, SOL
Miro cap al cel i les estrelles no m’estimen,
i a dins de les cases la gent es posa a la taula.
Després ells xerraran d’aquelles coses tan banals
com són la tele, el treball o bé el cinema o bé el futbol.
Ells es fumaran el cigarro,
i quan no els sentiran les dones explicaran un xiste verd.

Però mai no recordaran MI, la
el noi que és mort a la guerra, MI, la
a l’absurda guerra, o a qualsevol guerra MI.la
que els homes inventen perque hi morin els nois FA, SOL

Jo no vull anar a casa aquesta nit,
no vull que em vegin els veïns ara que estic plorant.
Val més que creguin que com sempre estic cantant
i es riguin dels meus cabells llargs i digui que sóc un ximplet.
I quan parlin algun dia de mi
diran que sóc l’extravagant que no té res a dins del cap.
Val més que no els treiem l’encant
i que la gent del meu carrer es creguin que són un “ie-ie” passat.

Per què no veuen que estic trist.
Per què no se’n adonen de que el món no és tan bonic.
N’hi ha que passen gana, n’hi ha molts morts a la guerra.
i ells sols parlen del seu futbol.
dels seus cabells.

Na, na, na