Sota el cel del nostre món t’has trobat desemparat,
sense casa ni família ni una sola possibilitat.

Sigues fidel a la vida, no abandonis el destí que tu has triat,
sigues fort i no t’arronsis, pensa que jo estic al teu costat.

Van passant dies i nits, divagant... no puc fer més per tu!
Fas volar ocells i llences aquells dies que per tu van ser importants.

No esperis més, fes-ho per tu...

Somnis, calers i promeses, barris vells i records trencats,
carrers molls de la nostàlgia, ni una sola possibilitat.

Sigues fidel a la vida, no abandonis el destí que tu has triat,
sigues fort i no t’arronsis, pensa que jo estic al teu costat.

No esperis més, fes-ho per tu...