(Continuació...)

Te´n recordes, Capgròs,
del carallot aquell
Que vam abandonar a Marsella un bon dia
Fugint amb la muller en un paquebot grec
Víctima de malsons que en despertar es complien.

I te´n recordes que el Jofre i la Maria
Amb un continuarà cloïen la cançó.
Profètic acudit.
Ahir a la Boqueria
Vaig ensopegar amb ell i es creu que és de debò.

De debò com el tall glaçat del ganivet
Que va posar-me al coll clamant sang i venjança.
Pels anys malbaratats, pels patiments haguts,
Per haver-lo deixat tirat a un port de França.

Quin escàndol, Capgròs...
Sort que d´una parada
Li van fotre pel cap un meló i en Petràs
Li va clavar un bolet i, amb quilo i mig d´orada,
De rebot, la Siseta li va rebentar el nas.

Ja més tranquils, sucant capipota al Pinotxo,
Va confessar-me el seu calvari d´ençà que
La dona, farta d´anar amunt i avall com bojos
I de vetllar malsons, va tocar el dos també.

Que mentre tu, Capgròs,
gaudies els plaers
De la vida enredant els del fisc i la banca,
Ell no tingué una nit ni un dia de repòs...
Sempre vetllant, fugint, mentint, patint, fent trampes.

Va demanar per tu
i li va entrar plorera
En saber que eres mort, que el cor et va dir prou.
Commogut m´abraça dient: "Ja saps com era...
Un gos capaç de fer el que fos per tocar els ous".

Ara el tinc instal·lat
a casa i diu que es queda
Fins que prescrigui el crim o el jutgin innocent
O canviem el final del Malson per entregues
I tot acabi bé amb barca nova i bon vent.

Em suplanta al mirall quan m´estic afaitant.
Treu el cap pel bidet quan m´esbandeixo els baixos.
M´endinya cada ensurt que em deixa tremolant.
Travessa les parets, en remena els calaixos.

M´has de fotre una mà,
que aquest no està per hòsties.
T´espero per sopar. T´agradarà el menú:
Tecamondres, peixín i marinet de postres.
Si ell ha pogut tornar,
per què no tu, Capgròs...?
Per què no tu...?