Pots tirar pel dret i, d´amagat, fugir
Del món i de tothom i així
Deixar tota una vida enrere
I per rutes oblidades, tanmateix,
Arribar on ningú no et coneix.
On ningú no t´espera.

Però fugir de tu
Mai no podràs fugir de tu.
Cadascú és sempre cadascú.
Per qualsevol sendera aplegat a tu
Hi ha quelcom i qualcú
Que no et deixa fugir de tu
Mai ni de cap manera.

Pots seguir endavant i anar sempre més lluny
A llocs exòtics on s´esmuny
La gent parlant llengües estranyes
Pots baixar amb el riu a terres càlides
O enfilar-te amb les àligues
Al cim de les muntanyes.

Però fugir de tu
Mai no podràs fugir de tu...

Fins i tot el rostre i el nom pots canviar-te.
Fer-te passar per un altre.
Inventar-te un heterònim.
Un nou personatge amb noves dèries.
Noves gestes i misèries.
Que darrere de l´anònim

Sempre hi seràs tu
Parlant amb tu de tu a tu...

I un dia cansat de fugir i no anar enlloc
Descobriràs dins de tu el llop
Que amb tu va a l´infern y la glòria.
Que en qualsevol decorat i en tot moment,
Amb qualsevol repartiment,
Es repeteix la història.

Que fugir de tu
Mai no podràs fugir de tu...