A plena nit camino sol, no sé pas on,
per la vall de la por en un riu de somnis,
com la lluna és incerta, així sóc jo,
dubtaré de la vida, dubtaré de la mort.

I un altre cop torno a ser aquí, en aquest món,
sense trampa ni cartró, en un pont de vidre,
com la terra és incerta, així sóc jo,
trobaré la mentida, trobaré la veritat.

És un assumpte preocupant, sempre anant amunt i avall,
i sempre caminant.
És un assumpte delirant, sempre pensant endavant,
i sempre desvariant.

I ja no tinc res més a dir, ni tampoc del meu destí.
Com l’amor és casual, així sóc jo,
dubtaré de la vida, dubtaré de la mort.

És un assumpte preocupant, sempre anant amunt i avall,
i sempre caminant.
És un assumpte delirant, sempre pensant endavant,
i sempre desvariant.

I a plena nit camino sol...