EL FOC I LA PARAULA


Dins el cor de la muntanyes
on la història ja no creix,
armats de foc i paraules
la guerrilla resisteix!!
Dins la nit de les mirades,
on la boira oculta el cel,
armats de foc i paraules
l’esperança resisteix!!


mim re
Van robar els somriures,
mim re
van esborrar la història,
mim re
van cosir-nos els llavis
lam re
negant-nos la memòria.
mim re
Van talar tots els arbres,
mim re
van cremar les muntanyes,
mim re
van assecar les terres
lam re
prohibint-nos les onades.

do re sim mim-re-do
Però mai van poder conquerir la llibertat
do re si
amagada sota els estels.
do re sim mim-re-do
Però mai van poder conquerir la dignitat
do re si
la dignitat de ser rebels.


(vers)
Van incendiar les cases,
van disparar als pares,
van violar les mares
segrestant-nos les cares.
Van confiscar les pedres,
van forjar les cadenes,
van desplegar banderes
ferint-nos amb fronteres.

(tornada)
Però mai van poder conquerir la llibertat
amagada sota els estels.
Però mai van poder conquerir la dignitat
la dignitat de ser rebels.


(igual que la tornada)
El foc i la paraula: armes de llibertat
amagades sota els estels.
Mai conqueriran la nostra dignitat,
la dignitat de ser rebels.


VISCA LA TERRA LLIURE, 33!