Cap somni; cap viatge ...
caldria fins i tot
que es perden per l’aire
cremant-se cap al sol.
Troben l’eixida els meus fidels amics.

No deixes les teues mans
agafar el sostre.
No el permetes d’alcançar.
Il.lusions parides; menjar del mal.
Per què voler?

I quan la pluja em duga una cançó
la mantindré oberta fins que un dia furte l’esforç,
trenque l’honor pel mig i seie quiet ara,
al darrere del meu núvol d’ambició.

Cal vent amarg?
Cal recordar els dos amb fred
quina és l’ànima
d’aquest propòsit on surem?

Un dia i altre el núvol
sembla per mi.
Només desperta per a mi?
La magia de l’ambició
bull la teua sang;
no hi negues més
pensaments que ploren fam.

Sent l’estaca
companya de la carn.
És la perpètua odiada
que abraça veritats.