El cel cobert per la selva
trenca el sol en set colors,
i allí és l’ànima d’ella.

Alguna cosa m’espenta
a sentir la seua calor,
i, en apropar-me, s’allunya

Sense direcció.

Menjant en taula de pedra
m’enlluerna aquell got.
Allí és l’ànima d’ella.

L’ofuscament que m’espenta
a formar part del seu cos
és el mateix que l’allunya

Sense direcció.