El cel cobert per la selva
trenca el sol en set colors,
i allí és l´ànima d´ella.

Alguna cosa m´espenta
a sentir la seua calor
i en apropar-me s´allunya.

Sense direcció.

Menjant en taula de pedra
m´enlluerna aquell got.
Allí és l´ànima d´ella.

L´ofuscament que m´espenta
a formar part del seu cos
és el mateix que l´allunya.

Sense direcció.

Lletra i música: Guillem Bolufer