Estels (&R9)

Hissen banderes negres, l´esperança vesteix dol.
Alcen banderes negres, torna a caure el sol.
El rencor ha vençut el perdó,
l´odi ha derrotat l´amor,
és un monòleg dels canons
en el regne de la por.

I a la platja volen estels, governats pels nens.
I al meu cor volen estels, que s´enfilen cap al cel.

Tal com l´estel s´infla amb el vent, quan bufa contracorrent,
també s´inflen els sentiments quan s´ofega a tanta gent.

No corren estudiants per Tiananmen,
ningú recorda ara el maig francès,
ja no hi ha grisos de qui fugir avui,
ningú regala clavells per l´abril.

Però segueixen morint els pobles oblidats
i segueixen emmudint les veus discordants.
Però segueix coronant l´estat l´hereu del terror
i segueix imperant al món la llei del més fort.

Tallarem les cordes dels estels
i volaran lliures tenyint de llibertat el cel. (bis)

I a la platja volen estels, governats pels nens.
I al meu cor volen estels, que s´enfilen cap al cel.

Tal com l´estel s´infla amb el vent, quan bufa contracorrent,
també s´inflen els sentiments quan s´ofega a tanta gent.


Tallarem les cordes dels estels
i volaran lliures tenyint de llibertat el cel. (bis)