Vaig cridar el teu nom llavors, va ser com si despertés d´un bell somni mort feia molt de temps. Mai m´hauria imaginat que jo podria, tenir la inmensa sort, de retrobar-te. Entre la moltitud miraves fixament la noia que duia el meu pantinat, una noia especial que et seduïa, per formar una parella. Les mirades es van trobar, vaig saber gairabé a l´instant que era jo l´escollida i venies amb mi. I la intensitat, dels bategs del cor, fan bullir la sang per tot el meu cos. M´he de mantenir, ben ferma i resistir, he de procurar no perdre el control. Però no corris tan, que m´espantaràs, sóc com un gatet perdut el l´univers. Però si la dolçor l´aboques sobre mi, no m´escaparé i seré un gatet tranquil, meeeeeeu....