Temps enrere quan es foners
guaitaven i vetllaven
que cap galera fera
prop de sa Torre d´en Tunis
o es Castell de Capdepera.

I aquest tunel des temps
mos ha duït a un present
on lo que compta és rodó
i això no és cap sermó
noltros creim
que esteim en lo cert.

Empaltat d´àrab, jueu i català,
conjuntura que designa un ser humà
orgullós del lloc on ha nascut,
tant de bo pensassin tots igual.

I aquest conte no és cap quimera,
i aquest conte no és cap banalitat
tocam de peus a terra
ningú mos podrà aturar.

A n’es pla de Sant Jordi
es molins no solen voltar
i es seu aspecte sòrdid
ningú vol considerar,
però és que no ho veis
que són mirall d´un pasat.

Romans, jaumes, francesos, borbons
quanta gent!
i aquest ferm illenc
ha tornat més condescendent
i aquest ciment
m´anul.la sa ment.

Paradigma d´actitud
dels insulars
arronsam ses esquenes
i ja ho veurem
no ho entenc
és que no hem quedat en res.

I aquest conte no és cap quimera,
i aquest conte no és cap banalitat
tocam de peus a terra
ningú mos podrà aturar.

Crida més fort!
que no te sentim!
farem un esforç
noltros també venim
a transformar aquesta realitat
que m´ofega, m´incomoda, que m´espanta!
de gent n´hi ha tanta
que voldria volar...

I aquest conte no és cap quimera
aquest conte no és cap banalitat
tot això que hem somiat
volem que se faci realitat.


Lletra: José J. Umbert