Mirant el passat, d´aquelles terres se senten, i escolto els records que van creixent, des d´aquí van sorgint fins a l´infinit. Recordo un passat llunyà i misteriós, imatges que es mostren en la foscor, d´un mar, que va, seguir dins el cor, la vida neix a dins un món, que se que encara batega. Una col·lossal muntanya veig davant, desprenent un alè ben blanc. No deixa que surti el sol i ens pren tot el que tenim. En aquesta terra, dins el seu plor contemplem, tu i jo podem observar, el món s´acabarà, segueixo pregant, perquè algun ens podem, trobar a través de l´espai, on el temps no és final, allà t´esperaré.