La llum que baixa i es mostra a través, d´una esquerta d´un núvol espès, es fa a poc a poc la mirada al passat, que algún dia va ser castigat. Sempre he viscut, pensant que era el millor, jo sóc tant fràgil, que em persegueix el dolor. Creia que, jo no tenia res, ni ningú, a qui poder seguir. On hi ha l´amor juns veurem, com a sentiments viurant, no morirant. Els agafo els vaig fent més contents al voltant portan-te cap a un cel nou. Visc esperant somiar, que algun dia l´univers, esclati entre flames, no estaràs sol no busquis dins un bosc infinit, abraça el vent, ell et durà cap a un nou món.