Rius de sang, sang traïda carrer avall
dins es fang un cos que ha vist l´ocàs
de sa seva vida que ha estat tan breu
pareix mentida quan ell la veu amor meu,

Déu que t´han fet?
Enmig de sa foscor de sa nit
plora al seu costat
llàgrimes sobre el seu pit

ulls que reflecteixen
flames de venjança
un destí que s´augura
trista matança

i ell es jura que això no quedarà així
res no l´atura
tan se li´n fot si ha de morir
no té res a perdre

perquè ja li han arrabatat
allò que més s´estimava
i veia com se n´anava
i no tornava, no tornava

tan bon punt va descobrir
a qui pertanyien els ganivets
que de sang la van tenyir
agafà pistola i sortí

ulls que reflecteixen
flames de venjança
un destí que s´augura
trista matança

l´endemà a sa matinada
allunyats de tot món exterior
allà els va trobar tot quan a l´hora
va advertir que en nombre eren superiors

no va poder ni fer un suspir
ni que fos de resignat abatiment
va caure mort entre els ulls un tir
quan els va obrir es van retrobar...

...finalment.