Per favor! desgràcia recula
cap a la vall on tots els homes son iguals
de pol a pol desplega sa blanca bandera
per tota s´esfera

cavalcar amb un cavallet alat, de seda,
entre muntanyes de Kabul
nul·la és sa indèpendència que provoca violència,
com a Txetxènia

i amb sa vènia, jo protest:
ferest he tornat! som un monstre que pul·lula baix es
sostre d´un cel tan cruel!

mare... per què aquests homes van tacats de sang?
mare... com és? ses persones vos odiau tant...

mos complicam, companys, mos complicam:
sa gent passa fam i noltros jugam a meam qui es millor
i a fabricar necessitats d´on no n´hi ha

i a desdenyar allò que sí és important,
allò que mos hauria d´escarrufar:
nomes se viu una vegada, i aquesta matinada
ja n´hi ha que l´han perdut...
...a un nou atemptat a Mossul,
i amb aquest ja no sé quants van...

grisos rostres demacrats!
deliri d´obsessió causats per una religió

mare... per què aquests homes van tacats de sang?
mare... com és? ses persones vos odiau tant...
mare... per què aquests homes van tacats de sang?
mare... com és que aquells ninets son tan magrets?
mare... per què aquests homes van tacats de sang?
mare... com és que aquells ninets son tan magrets?
mare... per què?