i ara si que sento el pas del temps
vull anar depresa i ell va lent
ara es quan em nego a mi mateix
cansat de sempre pedre el temps i d´esperar
d´esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren
desitjar creuar la porta i veure que perfi
em triat el mateix cami

se que amb tu pudre sumiar per sempre mes
fer-ho tot realitat
no hi ha un raco del meu planeta on pugui estar
i deixar de pensar am tu

i ara que no et tinc al meu costat
sentu que m´han pres un tros de mon
ara es quan em perdu en la fuscor
ara quan no hi ets no
ara es quan vuldria despertar
ara es quan mes et trobu a faltar
quan tinc por quan mes por em fa la por
quan em posa a proba el teu amor
es dificil ser el mateix si tu no hi ets

ara si que sento el pas del temps
vull anar depresa i ell va lent
com un pres a la cela tancat
quan mes prop mes lluny anat la llibertat
les ones tomben el vaixell
en el que per ti fora inprudent
pero saps que seguire esperant el meu moment
pacient,valen sempre pendent d´on bufa el vent
imagina un mon en vida on el desig
fos sempre realitat
no hi ha un raco del meu planeta on pugi estar i deixar de pensa amb tu



I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara quan em perdo a la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara quan mes et trobo a faltar,
Quan tinc por quan més por em fa la por
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.