vora la mar es nada l´estimada
i és olorosa de ruixim marí
iés la mar son ànima avesada
i es migra tota sola si li´n cal partir.
I és la mar son ànima avesada
i es migra tota sola si li´n cal partir.

Compta les veles a la matinada
veu a la tarda el cuejant botí
la seva nit de bonior és gronxada
i així no escolta mon dolor mesquí

Oh amor, ensenya´m una veu novella
de poesia: no la fressa bella
de l´aigua al vent, tot copejant esculls!
Seré content de gràcia més senzilla,
dóna´m el so difós de la conquilla,
quan serem sols i aclucarem els ulls.