Nascut entre Blanes i Cadaquès
molt tocat per la tramuntana,
d´una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l´ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap al migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint a la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia...

I quan veig la llum de l´alba
s´em treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà