Cada dia cap als volts de les nou,
mentre el poble es treu la son,
ella surt de casa sense fer soroll
esquivant els gats que li estripen els mitjons.

Jo m´espero sense poder dormir
i l´espio des del llit
tot contant les hores que queden per tenir
el moment pel qual vull que arribi la nit,

quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant les dotze

ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.

Parla amb mi
noia de vidre,
parla amb mi,
digue´m que vols
donaria el que fos per saber què m´amagues
quan et quedes tota sola a casa.

Ja fa mesos des de que va arribar
a la casa del davant,
si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc,
però a la nit és meva durant aquells segons,

quan des del campanar
sonen els quarts
sempre empaitant les dotze

ella des del quarto estant
un breu instant
em mira i plora.

Parla amb mi noia de vidre,
parla amb mi,
digue´m que vols
donaria el que fos per saber què m´amagues
quan et quedes tota sola a casa.