Jo que no parava de nit ni de dia,
jo que estudiava no se que ni com,
em vaagafar un dia la mania
d´anar a conèixer món i cantar a tothom:

Si no saps que fer,
vine amb mi també,
serem dos que anem
qui sap on.
Si no saps que fer,
vine amb mi també,
en serem tres
que voltem pel món.

Si ningú no m´acompanya,
es igual me n´anire
com Mahoma a la muntanya,
fare cançons amb un flabiol de canya!

Si no saps que fer
vine amb mi també,
serem tres que anem
qui sap on.
Si no saps que fer,
vine amb mi també,
en serem quatre que
voltem pel món.

Van venir els que viuen allà a les barraques,
van venir el que toquen guitarra i cançons.
un noi d´aquells que guarda vaques flaques,
i un minyonet que mai ha menjat torrons.

Si no saps que fer,
vine amb mi també,
serem cinc que anem qui sap on.
Si no saps que fer,
vine amb mi també,
en serem sis que voltem pel món.

Menjarem si algú ens en dona.
Si no res, aigua del cel.
I potser passem l´estona
Pensant quin temps deu fer allà Barcelona.

Si no saps que fer,
vine amb mi també,
serem set que anem
qui sap on.
Si no saps que fer,
vine amb mi també,
en serem vuit que voltem pel món.
I en serem nou que voltem pel món.
I en serem deu que voltem pel món.
I en serem cent que voltem pel món.
I en serem molts que voltem pel món!