S´ha de llevar
tot just quan l´alba es desfà
i cantar.
De bar en bar,
amb la guitarra entre les mans,
s´ha fet gran.

Se n´ha cansat
d´empaitar un somni daurat,
i amb els anys,
s´ha acostumat
a compartir amb la soledat,
desenganys.

Somnis que es desfan
pels carrers d´una ciutat.
Dies que ja mai més tornaran...
Segueix gola avall cantant...
Txu, txu, ru,
Txu, ru, txu...

Dormint pels bancs,
convertint en noves llars
cada indret.
Arracerat
a tres monedes
que han deixat
al seu barret.

I mentre no arriba l´estiu
busca raons per estar viu.
Canta per sortir de la foscor,
la vella cançó que diu...
Txu, txu, ru,
Txu, ru, txu...