En un món que es fa petit
He escrit sobre les parets
Paraules sense sentit

M’he oblidat del pas del temps,
De com brillen els teus ulls,
Del color dels teus cabells
I el gust dolç dels teus petons

El carrer és un laberint
Els anys l’han fet diferent
I el meu poble es va fent gran,
Creix amb mi, però sempre endavant

Un dia més per a descomptar

I el piano ja no m’acompanya,
És fusta carregada de pols
Perquè els meus dits ja no em responen
Dintre el meu cap es va fent fosc

Ha plogut molt durant tants anys
I mil records m’han innundat
Dins del meu cap vessant desig
Promeses que no es compliran

I el piano em seguirà esperant,
La seva música ha callat
Voldria poder-lo abraçar
Però no tinc ganes de lluitar

El carrer s’anirà fent gran
I em perdré pels seus encants
Buscant desesperadament
La porta allà on haig de trucar

Un dia més per a descomptar

I el piano ja no m’acompanya