Tot allò que passà ahir
se n´ha anat amb s´aire
sa lluna pàl.lida no brilla
i ses estrelles tampoc no gaire

i és que intent no recordar
perquè només pretenc refer es meu camí

fou tot just com un riu
que no trobà on desembocar
no acabà d´arribar
enyor tant aquells anys
i aquells instants

sa vida me passa
i jo no vull estimar més
jo te coneixia
i ara me deman, me deman \"qui ets?\"

aquells pensaments me volen torturar
i jo no sé com els hi he d´escapar, oh no!

I sospit
que aquells dies foren en va
i no van deixar
més que records i entrenyors
i qui sap...

si alguna llàgrima viva
i mil imatges, un cos nu,
me manca coratge per poder dur
aquest mal viure sense tu...

nimfa de l´amor
que em vas embruixar
com una ondina
enmig de la mar

es teu veri es nodreix
des sol que ens despertava
a trenc de l´alba

malva que creix en es meu jardí
per a tu tan baladí
flors que es van emmusteint
descansa ja sa meva ànima
mansa oblida fins demà...