S´’ha inventat un món
on cada minúscul gest és una dansa.
Camina entre la gent
com si tot plegat fos un tauler de dames.

Les cançons entre els seus dits
la transporten al seu regne.
I la gent al seu voltant
no pot imaginar-se...

Que ella és al paradís,
ballant amb flors i arbres;
amb les fulles que filtren la llum del sol.
I transforma aquest hivern,
fred a Barcelona,
amb la màgia que li duen les cançons.

L´’ha trobat despert,
i li ha dit petits secrets a cau d’´orella:
que la seva pell
és un préssec ben sucós quan la mossega.

No li cal dissimular
que és feliçment contenta.
Va volant per la ciutat;
camina fent saltarelles.

Ella és al paradís,
ballant entre centaures
que reflecteixen suaument la llum del sol.
I transforma aquest hivern,
fred a Barcelona,
amb la màgia que li duu el seu amor.

Va dient per la ciutat
que és feliçment contenta.
I la gent al seu voltant
camina fent saltarelles.

Ella és al paradís,
ballant amb flors i arbres;
amb les fulles que filtren la llum del sol.
I transforma aquest hivern,
fred a Barcelona,
amb la màgia que li duu el seu gran cor.