Que no sigui la pols
qui endreci al casa;
i les branques dels arbres
facin moure el vent.
Que no sigui la por
qui ens tingui a nosaltres;
que no sigui el perdó
qui et demani per mi.

Que el dolor del seu ventre
deixi erma la terra;
que la pluja arrenqui els arbres
del seu cor fins a la calma.

Que no sigui la cendra
qui encengui la flama;
ni neixin els dies
sense la llum de l´’alba.
Que no sigui el record
qui ens oblidi a nosaltres;
que no sigui que tu
no estaves equivocada.

Pols a la terra.
Cendra a la cendra.
La remor de la pena
que el vent escamparà,
un soroll que no podem entendre.

Que el dolor del seu ventre
deixi erma la terra;
que la pluja arrenqui els arbres
del seu cor fins a la calma.

Senyor president
del gran imperi
que no mori més gent
en nom meu.