Uns petits versos que poden començar;
boles gran de neu; un feliç despertar.
Són aquests dies, amb la son dins dels ulls,
que la fred dels teus hiverns d´esvaeix com el fum.

Boira que amb la pluja mulla els teus oblits;
branques, molsa i perdres, i la llum d´un cel gris;
crida la tempesta dels núvols als ulls.
Despertaràs i la llet tèbia et semblarà que és feliç.

Amb el dit ple de pols.
Amb l´oblit, la foscor.
Dies freds, demàs calents: només cal esperar.

És fosca la mirada; el safareig ple de gel;
les canyes ara dormen; l´oreneta no hi és;
caragols i larves dormen al teu malson.
I la fred dels teus hiverns ningú no la mereix.

Amb el dit ple de pols.
Amb l´oblit, la foscor.
Dies freds, demàs calents: només cal esperar.

Sona la sirena, la fàbrica al pla;
núvols de tempesta que no deixen passar;
el groc del teu somriure, el vermell dels petons.
Despertaràs i el sol de nou tornarà a brillar.

Amb la llum la claror
creixerà a poc a poc.
Els dies freds dels teus hiverns aviat acabaran.

Amb el dit ple de pols.
Amb l´oblit, la foscor.
Dies freds, demàs calents: només cal esperar.