Jo també he dormit a l'alba
sota una olivera
i em creia a resguard.
I he vist les nits fonent-se
com tristes espelmes dreceres enllà.

Quan dic les cançons,
manquen paraules,
però per cada tros d'hora passada
esperem l'esforç de tots els actes.

I he sentit els cants d'ocells
i les branques i el vent, entre somnis i enganys.
M'he perdut per mil camins
deixant sobre la pols la suor d'aquests anys.

Quan dic les cançons,
manquen paraules,
però per cada tros d'hora passada
esperem l'esforç de tots els actes.

I he tornat a sentir, lenta,
una alba trencada, coberta de dol
i he viscut a mil empentes
perdut ja per sempre
el somni esquinçat.

Jo també he dormit a l'alba
sota una olivera
i em creia a resguard.
I he vist les nits fonent-se
com tristes espelmes dreceres enllà.