Com és la llum que hem trepitjat,
com és el sol.
Et faig costat esmicolant records per tu
Per tu

Jugant d’esquenes a un mon confós
Recels d’un cor que a poc a poc vaig estimant
Son moltes nits sentint els udols d’aquells infants
i et dic que vull deixar de jugar per ser estimat.
Hi ha molts estels per escollir, tu el vas trobar,
i ara jo vull cosir el teu cor, amb un didal

No pots entendre el que a passat,
m’estic fent gran,
i els anys ens passen per igual,
no puc ser un nen.

No et vull borrar dels meus records,
tot és estrany,
vaig ensenyar tots els camins
però ells van canviant,
no és mala nit per fer-nos grans i descobrir
que el meu desig es ser a prop teu
no puc ser un nen,
per fi els teus llavis son didals.