Ferma és la terra que m’ha vist néixer,
Bonica és la llengua que he sentit parlar.
La llengua d’un poble sobirà.

Foscos els anys del passat llunyà
Foscos els dies del passat recent
I un crit constant de llibertat

Correllengua corre, que et persegueixen de ponent
Aquells que mai no han entès els teus mots ni els teus anhels
Correllengua corre que et persegueixen de ponent
Aquells que mai no han comprès els teus sobirans sentiments.

La llengua és herència d’un passat
Que molts han volgut ignorar
Però que no podran fer callar

La llengua, un signe d’identitat
D’un poble que anhela camina
I que no podran trepitjar.

Correllengua corre que et persegueixen de ponent
Aquells que mai no han comprès els teus sobirans sentiments.
Des de Fraga a Maó, de Guardamar a Perpinyà
S’alçarà contra el vent un clam arreu dels Països Catalans. Correllengua corre que jo també correré amb tu
I si ens atrapen els de l’oest, no ho dubtis, lluitarem junts
Lluitarem per un demà, per la teva dignitat,
Perquè els fills dels nostres fills puguin parlar en català.

Des de Fraga a Maó, de Guardamar a Perpinyà
S’alçarà contra el vent un clam arreu dels Països Catalans.
Lluitarem per un demà, per la teva dignitat,
Perquè els fills dels nostres fills puguin viure en català.