et vaig dir que marxessis i no em vas fer cas
et trencaria l´esquena si veiés el que fas
no em costaria esborrar-te del tot
si tingués prou força per arrencar-te d´un cop

però ets com una mala herba
tant dreta arrelada i odiosa
com el pél d´una barba deixada
quan no té encara la mida exacta

prou llarga per ser vista
prou curta per no ser prou
prou toba per oblidar-se´n
prou dura per saber quan cou

emprenyadora fins a la medul.la
funàmbula imbècil i contrapés cap ni un
tot fent tentines destorbes els astres
encara que estiguem escoltant el ´pink moon´

les flors, els rius, els mars i els arbres
arrelen profund com el cep moribund
tu et queixes perquè no ets prou madura
et molesta d´estar al mig de no se sap on