Pluja de vidres
que s´esberlen damunt del teu cap
i no saps d´on venen ni on van.
Somnis que mai podran volar
No saps el que tens, no saps el que vols
I penses que tot acaba igual.

Mira la corda que t´estira,
És feta de mentides que t´han fet empassar
Trenca amb força i valentía
Aquesta cobardía que t´han imposat.

Un nou dia es llevarà
No estas sol a la lluita, molts t´ajudaran
No és inútil continuar
Per aquesta via el poble resistirà.

Ments adormides
Que volen despertar però no saben com ni quan
Però sempre hi ha
una flama encesa
Del foc de llibertat
Per fer cremar tots els seus dubtes

(est.)