Nits de glòria i conquestes.
I el matí adormit, castiga.
Nits de plors i tempestes.
Vam creuar el límit,
saltant barreres.

Ofegarem les penes en un got trencat.
Dissimulant,
no em diguis res perquè avui no hi sóc.
Em busco, però no hi sóc.

I allà en l´oblit hi ha algú, que crida desesperat.
No sap d´on ve ni on va, ni el que queda.
I allà en l´oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai.

Nits de glòria i conquestes.
Vam saltar el camí, vam fer drecera.
Caminarem, enrere i amb els ulls tancats.
Recordarem les nits en què ens volíem menjar el món,
i que ens vam menjar el món.

I allà en l´oblit hi ha algú que crida desesperat.
No sap d´on ve ni on va, ni el que queda.
I allà en l´oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai,
com sempre...

Ja no puc continuar dissimulant,
em sento cada cop més perdut.
I a les nits busco bar,
busco bar, rere bar.
Vull tornar al que per mi varen ser...
Nits de glòria
Nits de glòria