Estava adormideta
a la vorera de l´hort.
Com mentre adormida estava
va passar el seu xicot.

Li alça la maneta,
li posa un anell d´or,
li alça el davantal
i la brandeja un poc.

Li alça la faldilla,
troba un pompón de flors.
-Ai! noia, si et despertaves,
jugaríem un poc.

Des cap de nou mesos,
li portaren un xicot;
era més blanc que la neu
i més rosset que un fil d´or.

-Jo no vull esser pare,
no conèixer-lo tampoc...!
Però, noia, hi tornaria,
a la vorera de l´hort!