Quan el sol ja punteja
per un cim de roca i pins
quan la pluja ja és llunyana
i els vaixells són mar endins

Ell està sol a la platja
a la sorra un nom escrit
un pensament al seu cap volta
un vell record que el fa patir

i adormit entre els seus somnis
se li estàn mullant els ulls
fa molt temps i encara plora
fa molt temps que ella és lluny

s´en va anar en una barca
s´en va anar sense dir-li adéu
s´en va anar en un diumenge
en un matí de fred i vent

i ara espera que el fred torni
vol sentir el vent xiular
diu que amb elss va marxar un dia
i creu que amb ells ha de tornar

i adormit entre els seus somnis
se li estàn mullant els ulls
fa molt temps i encara plora
fa molt temps que ella és lluny