Escarxofada al sofà davant del televisor,
Respires banalitat respires abducció.
Tot allò que t´hi expliquen no te res a veure amb la teva vida.
Penses que diferent soc de l´altra gent.
Penses que sola que estic,
Què sola que estic!
I surts al balcó a prendre l´aire i penses:
Què sola que estic!


De cop i volta al balcó de la casa del davant,
s´obre i surt un noi amb cara d´estar angoixat.
Acaba d´apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret
i d´un rampell ha estampat el comandament a baix al carrer.
I pensa que sol que estic,
Què sol que estic!
Fa tota la cara d´estar pensant,pensant:
Què sol que estic!
El noi en veure que ha descobert allò que estava buscant,
la vostra mirada s´ha anat convertint en complicitat.
Dues cases més enllà s´obre una finestra travada
i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu.

Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar
coincidiu en el diagnòstic i en quins són els seus causants.
No teniu la panacea però teniu el fonamental:
l´un te fil, l´altre te agulla i l´altre ull fi per apuntar.
l´un te fil, l´altre te agulla i l´altre ull fi per apuntar.
l´un te fil, l´altre te agulla i l´altre ull fi per apuntar.